El Forn de la Calç de Calders, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, es troba dins la llista dels 150 millors elements del patrimoni industrial de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Element format per tres forns circulars de calç a tocar la casa del mateix nom. La tradició d’explotació de la pedra calcària a la zona es remunta al segle X, tot i que aquests daten de meitats del segle XIX i van ser explotats fins als anys 50 del segle XX.

Aquests forns es feien en llocs on hi havia pedra de calç i llenya. Tot i que la seva utilització era esporàdica, tenien una durada limitada, ja que quan es coïa la calç també es coïa el forn, havent-se comprovat que a cada cuita el desgast de les parets era d’uns 2 cm.

Catalunya va ser una de les primeres regions europees en iniciar, a finals del segle XVIII els processos de canvi que van permetre l’evolució des d’una societat econòmicament preindustrial a establir noves i incipients formes econòmiques i de producció plenament industrials.

Aquesta rapidesa i precocitat en la industrialització catalana li donà dues característiques pròpies ben definides. D’una banda, la creació d’una burgesia autòctona plenament identificada amb aquest nou procés d’industrialització i producció.

I, en segon lloc, una forma d’industrialització infreqüentment diversificada, tant per l’amplitud i varietat dels sectors productius afectats com per la distribució geogràfica per la majoria del territori català.

Aquesta diversitat temàtica i geogràfica determinarà extraordinàriament l’anàlisi i la situació de les restes físiques i materials dels diferents processos d’industrialització de Catalunya, que conformen el que es coneix com a patrimoni industrial.

El patrimoni industrial agrupa tots els elements mobles, immobles i intangibles relacionats amb els processos d’explotació i fabricació industrials, inclosos tots els seus aspectes i continguts: màquines, edificis, processos productius, utillatges, sistemes energètics, sistemes de transport, llocs d’emmagatzematges, cases dels amos, habitatges obrers, espais socials, arxius, documents gràfics i sonors, publicitat, història social, cartografia, planimetria, documentació comercial, mostraris, etc.

Una tecnologia molt antiga que ha deixat testimonis

En època romana la calç ja era molt utilitzada i la seva obtenció era ben coneguda, de tal manera que Marc Ponci Cató (234-145 a. de C.) a la seva obra “De agricolia” explica amb tot detall com ha de ser un forn de calç. Aquesta tècnica no varia gaire al llarg dels segles, ja que els forns que varen funcionar fins a la dècada 1950-60 són pràcticament idèntics als descrits fa més de 2.200 anys. Aquests forns havien estat abundants on hi hagués roca calcària, però avui no se’n troben fàcilment.

Uns forats al mig del bosc

Vora la font de les Tàpies, hi ha tres cavitats excavades al costat d’un camí que són les restes d’antics forns de calç. Un d’ells gairebé no es reconeix, però els altres dos encara permeten imaginar el seu aspecte original.

Tenen forma gairebé cilíndrica, i a la part baixa, anomenada olla és una mica més estret, ja que l’envolta un graó anomenat banqueta. Per davant tenien dues obertures: la porta per entrar-hi les persones i part de la pedra que es coïa, i la boca, més avall, per on es ficava el combustible.

Aquests forns es feien en llocs on hi havia pedra de calç i llenya. Tot i que la seva utilització era esporàdica, tenien una durada limitada, ja que quan es coïa la calç també es coïa el forn, havent-se comprovat que a cada cuita el desgast de les parets era d’uns 2 cm.

A poca distància d’aquests primitius forns hi ha la casa d’El Forn de la Calç”, on la fabricació de calç era el mitjà de vida dels seus estadants. A tocar de la casa hi ha tres altres forns i un quart anomenat “de raig”; també hi ha una gran pedrera que subministrava la pedra de calç.

Forns tradicionals, però de funcionament intensiu

Aquests forns són més grans i més sòlids que els tradicionals. A la part frontal hi ha un espai cobert amb volta que servia d’aixopluc i dóna solidesa als forns. Integrat a l’edifici dels forns hi ha un petit habitacle semblant a una barraca on els treballadors de nit podien dormir durant els torns de descans.

En lloc de ser excavats en el terreny, aquests forns es van construir amb pedra i morter de calç, i el seu interior està revestit de pedra sorrenca (també pedra saldó), que es troba a la zona i està formada per sorra no calcària consolidada.

Aquesta pedra no s’altera amb el foc, així aquests forns no tenien el desgast que es produïa en els forns excavats en el terreny calcari.

Els forns solien funcionar en setmanes alternes, de manera que el treball era continu i la calç que es fabricava estava destinada a la venda. Malgrat això, els forns i el seu sistema de producció era el mateix que a l’època romana.